De tot el què us he de dir, però, bona part no és el lloc sinó l’experiència per arribar-hi (encara bo, perquè ja he dit bonic i preciós massa vegades i no m’agrada repetir-me). I és que, si bé Nova Zelanda és coneguda per la seva natura, la seva gent també és remarcable. Potser no és com a Argentina (allà tinc amics, realment amics) però sí que és molt oberta i agradable. Durant el viatge pel país no vaig compartir sopars ni cerveses amb ningú, però sí que la gent es va oferir en tot moment a donar-me un cop de mà. Tothom camina tranquil, en aquest lloc, de manera despreocupada i confiada. Sembla que tot els vagi bé, a aquesta colla.
El camí a Taupo va començar un bon dia al matí tot fent dit a la sortida sud del poble. El rètol, el mateix de Thames però girat i amb la nova destinació, òbviament. No més de vint minuts més tard em va pujar un home de trenta-i-tants que anava amb un munt d’estris de veterinari. Resulta que és veterinari de bovins. Bona ocasió, doncs, per preguntar per la base del país: la ramaderia. Aquest és un país amb molts caps de bestiar, bàsicament ovelles, que donen feina a bona part de la població. Es veu que una granja només dóna feina per tres o quatre però en un país tan petit amb això ja n’hi ha prou. Se’l veia tranquil, despreocupat: no es queixava de l’economia, ni de la classe política, ni de la feina. No es queixava perquè senzillament tot va bé (tan bé com pot anar tot). Vint minuts més tard tard em deixava a Pareroa (així ho havíem pactat), poble conegut per ser l’inventor del L&P, Lemon and Pareroa, la beguda per excel•lència a Nova Zelanda. El lema és “la beguda mundialment famosa a Nova Zelanda”. Tenen sentit de l’humor aquesta gent, fins i tot en els negocis. Aquí res és tan dramàtic.
A la sortida de Pareroa va ser un xic llarg i dur esperar que em pugés algú... i la gana apretava. Un McDonalds que tenia al davant en aquell moment va semblar un paradís. A dins, mentre intentava repassar les lletres del meu rètol amb bolígraf, una treballadora se’m va acostar amb uns rotuladors sense que jo li demanés res. Ja us dic, aquí la gent és amable, tranquil•la, despreocupada. Hauríem d’aprendre molt d’aquesta actitud. Amb la panxa plena i un bon rètol vaig trobar una parella jove que anava cap a Hamilton. Ell, molt xerraire i rialler, és estudiant de cuina. Un noi alt, amb pantalons surfers i les cames plenes de tatuatges tribals. Conduia descalç. Aquí tot té una actitud desenfadada. Més tard van voler parar a fer un cafè i em van convidar. Aquí tot té un ritme tranquil (continuava caminant descalç pel carrer). I un cop a Hamilton, es van desviar fins a la terminal d’autobusos i em van dir com arribar a Taupo. Aquí tot és... Bé, així, plàcid.
Malauradament, però, no tot en el viatge surt rodó. Comprar un bitllet d’autobús pel mateix dia (o el següent) és caríssim i, després d’un dia sencer a la carretera, vaig pagar un dineral per acabar d’arribar a Taupo i em vaig posar de mal humor. Després de nou dies per Nova Zelanda, quatre havien passat a la carretera i no hi havia manera de mantenir-se dins el pressupost (ni intentant esquivar els transports): ni un cafè, ni dos minuts de kayak, ni una magdalena, només pasta per tot menjar... A vegades tenim sort. A vegades no. Forma part del viatge. El proper cop (ja arribarà, no patiu, camí de Wellington) arribaré com sigui sense agafar cap autobús. Com sigui!
Taupo, gairebé me’n descuido, és un lloc agradable davant ell llac. A l’altra banda, el què fa dies que és al meu cap. Des d’aquí es veu. El volcà Ngauruhoe. Que bé ens ho passarem allà! Al voltant del poble, si us agraden les activitats tranquil•les, podeu anar a veure coves, guèisers o a disfrutar d’aigües termals. I si us agraden les emocions fortes, a Taupo també n’hi ha. Aquí hi ve la gent a saltar en paracaigudes, a saltar d’un pont o a fer ‘trompos’ amb llanxes motores pel riu. Jo senzillament vaig dedicar-me a comprar el necessari per passar uns dies de muntanya, fer alguna excursioneta remuntant riu amunt i alguna passejada al voltant del llac. La vida contemplativa i la visió de les muntanyes allà, esperant, em van fer passar qualsevol mal humor passat. Aquests moments tornaran, i tornaran a passar... és així i així serà. Saber-ho ajuda a afrontar-los. Just take it easy.
Salut i a cuidar-se!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada