Quan vegeu les fotos veureu que tot és gel, només gel. Certament no vaig saber trobar una visió que transmeti l'espectacularitat del lloc, però hi ha alguna forma i algun color que em crida l'atenció. Sobre la glacera he de dir que d'entrada costa sentir-se impressionat; tot està muntat com una atracció (no pot ser d'altra manera amb tant turista) i costa fer-se a la idea que hom és davant d'un fenòmen extraordinari de la natura enlloc d'un espectacle construït expressament per captar l'atenció de la gent. El lloc i el moment no em van impactar fins al cap d'uns quinze o vint minuts de ser allà al davant, quan vaig deixar de mirar la paret de gel que tenia davant per mirar al fons, a l'horitzó, allà on la neu comença a baixar de la muntanya. Allà, al fons, hom veu muntanyes i neu en comptes de la barana on es recolza i la passarel·la que trepitja. Després, resseguint la glacera fins a la paret que es té al davant, hom s'adona de com n'és d'espectacular el fenòmen, del temps que tot aquell gel ha tardat a arribar fins davant els seus ulls. Ser al mig de la glacera ha de fer fredat, un desert de gel esquerdat a tots costats.
Del poble no us en puc explicar gran cosa perquè no té gaire interès, és un lloc ple d'hostals plens a vessar de gent que ve per veure aquesta glacera i visitar la zona més austral del continent. Hi he estat tres cops perquè resulta un punt de referència, però aquest primer cop no el vaig exprimir, només hi vaig estar un dia. El temps just per veure el Perito Moreno i comprar el bitllet a la següent parada, de la que ja us en parlaré: Puerto Natales - Torres del Paine.
Salut i a cuidar-se!
Que senties quan estaves allà? no pensis o jutjis, intenta sentir tot el que t'envolta i a tu mateix. medita quan estiguis en llocs tant màgics. aquest viatge s'acabara conevertin en un camí d'autoconeixament i d'elevació espiritual. ets com el monjo que va vendre el seu ferrari! un llibre molt bó per cert!
ResponEliminahe vist que has escrit més coses! no m'habia adonat fins avui. Vaig estar a fora a vallbona d'anoia a unes jornades d'autogestió. i vam fer moltes coses interessants, un bater sec, ecologia emocional, circ, música, una eco-cuina, un taller d'energies renobables. Lo que més em va molar va ser la eco-cuina! uns totxos enfilats en forma de caixa sense tapa, amb un buit en el mig d'una de les parets, protegit amb fang i forrat per dins amb unes plaques d'alumini i tapat per adalt amb una placa d'alumini també. Se li posa llenya en l'espai on hi ha el buit, sengega foc, i jasta! i saps que? q es tanta l'escalfor concentrada que amb molt poca llenya ja tira!! també vaig veure l'inici d'una caseta feta mab adobe a un poblet daquí catalunya. Tu per allà veus cosetes així? i sabies també que amb una botella amb aigua i lleixiu pots fer llum? i no la q fa una lleterna, si no una bombeta!! ultimament estic flipan! en fi, t'aniré contestant els altres posts! que ia vec que sóc la fan numeru 1!!!
ResponElimina