Pàgines

Una casa dins un garatge. Sóc dins la casa i a fora, al garatge, penombra i uns capgrossos enormes que em miren fixament. Pertot, andròmines aquí i allà que omplen tot l’espai deixant un caminet estret que arriba fins a la porta. I allà dalt un únic punt de llum, una lluna quadrada que m’il·lumina directament. No té molta força però la suficient per veure-m’hi dins l’estança. Poc veig del què m’envolta a fora, el què sembla una mànega allà, una bicicleta més avall, un munt de fustes... Els capgrossos, aquests sí que els veig.

No puc fer altra cosa que mirar la lluna, m’hipnotitza. Si la miro directament m’encega i ja no veig altra cosa. Sóc feliç dins aquesta casa i la lluna il·lumina el meu món. No sortiria mai d’aquí i no desitjo res d’allà fora.

Però ara la lluna ja no hi és. L’enyoro, la trobo a faltar. Amb la seva simple presència m’ensenyava el món, un món que no coneixia. Les culleres tenien reflexos, les tasses eren blanques, els coixins... qui sap on són ara els coixins? M’havia passat hores al llit mirant-la per la finestra. I parlàvem, parlàvem de mil coses. I rèiem. No recordo cap conversa però a qualsevol cosa que ella digués jo la capgirava i en treia una broma verda! Caram si rèiem!!! Tenia el somriure més preciós que hagi vist mai. I quina mirada!

Era feliç en el meu món i estimava la meva lluna. Ara, ni la tinc a ella ni sé on són les culleres, les tasses o els coixins. És el moment de moure fitxa i sortir a buscar-la...

dimecres, 16 de maig del 2012

... comentaris ...

Per cert, varis de vosaltres m'heu dit que havíeu volgut deixar algun comentari però no havíeu pogut. No obstant, n'hi ha d'altres que sí que ho han pogut fer...
Com que vaig viatjant no he tingut gaire temps per mirar-m'ho amb calma (tot just sé com introduir els escrits que faig), o sigui que si algú dels que ho ha pogut fer sap el procediment i/o intueix on pot ser que tinguin problemes els altres, sisplau que m'ho faci saber.

Si té a veure amb alguna opció de configuració del blog ja ho canviaré.

Salut i a cuidar-se!

PS: Moltes mercès per tots els comentaris que m'aneu enviant! Em sembla que no n'he respost gaires... Perdoneu. No dono abast ni tansols amb escriure al blog (ja veieu el retard que porto).
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)