Pàgines
Una casa dins un garatge. Sóc dins la casa i a fora, al garatge, penombra i uns capgrossos enormes que em miren fixament. Pertot, andròmines aquí i allà que omplen tot l’espai deixant un caminet estret que arriba fins a la porta. I allà dalt un únic punt de llum, una lluna quadrada que m’il·lumina directament. No té molta força però la suficient per veure-m’hi dins l’estança. Poc veig del què m’envolta a fora, el què sembla una mànega allà, una bicicleta més avall, un munt de fustes... Els capgrossos, aquests sí que els veig.
No puc fer altra cosa que mirar la lluna, m’hipnotitza. Si la miro directament m’encega i ja no veig altra cosa. Sóc feliç dins aquesta casa i la lluna il·lumina el meu món. No sortiria mai d’aquí i no desitjo res d’allà fora.
Però ara la lluna ja no hi és. L’enyoro, la trobo a faltar. Amb la seva simple presència m’ensenyava el món, un món que no coneixia. Les culleres tenien reflexos, les tasses eren blanques, els coixins... qui sap on són ara els coixins? M’havia passat hores al llit mirant-la per la finestra. I parlàvem, parlàvem de mil coses. I rèiem. No recordo cap conversa però a qualsevol cosa que ella digués jo la capgirava i en treia una broma verda! Caram si rèiem!!! Tenia el somriure més preciós que hagi vist mai. I quina mirada!
Era feliç en el meu món i estimava la meva lluna. Ara, ni la tinc a ella ni sé on són les culleres, les tasses o els coixins. És el moment de moure fitxa i sortir a buscar-la...
diumenge, 11 de març del 2012
Siamo arrivati!
El viatge hauria pogut ser més plàcid del què ha estat. Vaig comprar el bitllet fa temps i tenia un bon seient. En canvi, l'home que seia al meu costat l'havia comprat feia pocs dies i tenia el seu separat de la seva dona. Es veu que era un matrimoni argentí que tornava cap a casa, un cop jubilats, després d'haver passat els últims set anys a Tarragona. I el menda... es va oferir a canviar-li el lloc a la dona perquè anessin junts; vaig passar de tenir passadís a no tenir ni passadís ni finestra... i al costat del lavabo! Els que hagueu passat 15 hores en un avió ja sabeu de què va i els que no us ho deveu imaginar... Però ha anat bé!! Curiositat: abans de canviar-me, l'home em va explicar que abans d'emigrar tenia una empresa de talladores de gespa a Buenos Aires. Que tenia 2 cases, cotxes, fàbriques... i amb la crisi argentina ho va perdre tot. Dos anys de psicòlegs li va costar superar-ho. És ben bé que a la vida sempre passen coses...
I després moltes hores de viatge he arribat. He deixat les motxilles, les dues, en un racó de l'alberg i me n'he anat amb les mans a la butxaca a fer una volta a l'espera que em donessin una habitació i em pogués dutxar; "Check-in a partir de las 14h". Torracollons!! Que us heu tornat britànics, suissos, alemays? Des de quan són tan cap-quadrats, els argetins? Quan vaig venir farà 9 anys no ho eren!!! Doncs res, una volteta de dues hores i mitja suat i cansat per un carrer bulliciós on, curiosament, es generava espai al meu pas.
El millor a recomenar, passejar, si us agraden les paradetes d'artesans (bàsicament de pell i bijuteria), pel carrer Defensa en diumenge (no sé si tots, si més no avui sí!). No sé quantes "cuadras" plenes de parades a banda i banda. La resta de llocs visitats... tot tancat excepte les botigues del carrer on m'allotjo, av. Florida, l'equivalent a Portal de l'Àngel per aquells que conegueu Barcelona.
Demà aniré altre cop cap a San Telmo i Montserrat (barris pels que passa el carrer Defensa) i miraré d'arribar a la Boca. A veure si faig alguna cosa.
En fi, en endavant espero tenir coses més interessants a explicar i més fotos per compartir. Avui simplement dono senyals de vida i m'estreno amb el blog!!
És un bon començament per escriure un munt d'aventures interessants, diferents i plenes de novetats, per tenir un bon record de les teves vivències i perquè les persones que ho llegeixin puguin conectar per una estona amb Argentina, Buenos Aires o la Xina!
ResponEliminaAnims per escriure i viure desde Sabadell!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Guillem! Ja ens explicaràs més de les teves voltes per "los barrios porteños". Suposo que aviat partiràs cap el sud. Cuida't molt i disfruta. Esperem les teves notícies! Una abraçada. Laura O.
ResponElimina