Ostres, com passa el temps!! Sento tants dies d'absència sense escriure res. Els primers dies per Argentina han estat plens d'activitats i experiències i no he donat abast amb el blog. Buenos Aires, el Perito Moreno, Torres del Paine, el grupet de El Calafate, El Chaltén... Tenia al cap la idea d'escriure-us adjuntant fotos del què veia però la part fotogràfica em requeria un temps que no tenia i se m'ha acumulat tot el què us volia explicar i mostrar. Res, recapitularé una mica posant un post per cada cosa. De moment... Buenos Aires.Només hi vaig estar un dia i mig però prou per impactar-me. Només pujar a l'autobús que porta de l'aeroport al centre de la ciutat ja vaig recuperar un munt de sensacions de fa 9 anys, les olors, els paissatges, les expressions dels companys de bus... Aquí se sent sempre una fortor de gas (alguns cotxes van amb gas) i tot sembla a mig fer o desfer segons es miri. El diumenge 11, dia en què vaig aterrar, me'l vaig reservar per mi, així que no hi ha fotos, però us recomano que camineu, si en teniu l'ocasió, pel carrer Defensa en diumenge, un carrer sense interès entre setmana que mena cap al sud des de la Plaza de Mayo. Diumenge el tallen al trànsit i s'hi instal·len un munt de paradetes d'artesans, majoriàriament de pell o bijuteria... i gent, molta gent. A més, el mercat de San Telmo és obert i a la plaça Dorrego hi venen antiguitats. La tarda la vaig passar a la gespa de la plaça dedicada al Liberador José San Martín, simplement xafardejant què feia la gent. Ja us dic, cap foto però una opció tranquil·la per veure la ciutat si mai hi sou en diumenge. (de fet, això he vist posteriorment que ho recomana tothom però jo no ho sabia, o sigui que compta com a descoberta genuïna!)
El dilluns va ser extraordinàriment plujós i em vaig mullar de cap a peus, però vaig gaudir d'una vista diferent de la ciutat. Vaig repetir el carrer Defensa, que atrevessa San Telmo, Monsterrat i arriba a la Boca. Aquest cop vaig arribar fins al final del carrer i vaig retrobar llocs de fa anys: la botiga on vaig comprar unes figuretes de follets que toquen flautes i guitarres (El rincón de los duendes, una botigueta rídicula amb dos passadissos estrets amb prestatges plens de follets de totes les mides, formes, expressions, activitats... impressionant al meu parer) i la plaza Lezama, on fa anys vam fer una reunió a la gespa. Aquests llocs no us diran res però em fa gràcia explicar-ho, em vaig retrobar amb moments que tinc gravats de quan vaig venir per primer cop i em van retornar moltes coses. La primera anècdota del viatge: un noi que vaig conèixer i que viu al carrer. Li vaig donar donar 2 pesos i poc després ens vam retrobar i vam començar a xerrar. Vam estar parlant del passat i del present del país, de les relacions, de... de moltes coses. Em va acompanyar a la Boca perquè no em passés res. Curiós tot el què pot passar fruit d'un creuament casual.
Es pot aprendre molt d'un desconegut.
(Nota: Buenos Aires dóna més per explicar-vos, com si es tractés d'un diari, el què vaig fer que per explicar-vos la bellesa o la magnificència del lloc. És una gran ciutat tirant a deixada o decadent, la bellesa o l'encant del lloc l'haurà de buscar cadascú. Jo em quedo amb una conversa de 20minuts amb un desconegut. En futures ocasions espero poder explicar coses que us puguin arribar més).
Salut i a cuidar-se!
